...I més concursos! I CONCURS DE LECTURA EN VEU ALTA, BIBLIOTK.

Et convidem a participar en el:

I CONCURS LECTURA EN VEU ALTA bibliotk 

T’AGRADA LLEGIR?

T’AGRADA FER TEATRE?

NO TENS VERGONYA?

T’ESTEM BUSCANT A TU!!! DEMANA AL TEU PROFESSOR D’ALTERNATIVA QUE T’INSCRIGUI A:

 I CONCURS DE LECTURA EN VEU ALTA DE LA BIBLIOTK.

ELS GUANYADORS REPRESENTARAN A L’INSTITUT AL VIII CERTAMEN NACIONAL INFANTIL I JUVENIL DE LECTURA EN VEU ALTA ORGANITZAT PER LA FUNDACIÓ ENCICLOPÈDIA CATALANA. MÉS INFORMACIÓ: http://www.enciclopedia.cat/certamen/htm/home.htm

Concurs literari Sant Jordi!!!

Anem escalfant motors... per celebrar Sant Jordi 2012 com cal!!! Per això ja teniu aquí la convocatòria del concurs literari que organitzen el Departament de llengua i literatura catalana i el Departamento de lengua y literatura castellana. Segur que al nostre institut tenim grans talents literaris ocults entre els nostres alumnes. Animeu-vos a participar. Des de la bibliotk us animem a fer-ho!!!

Som útils més enllà del nostre institut!

Hem descobert que podem ser d'utilitat més enllà de les fronteres del nostre institut. Un bloc especialitzat en l'ensenyament de la llengua catalana a l'alumnat no romànic (en especial, a l'alumnat xinès) va triar el poema recitat pel nostre alumne He Zhou per commemorar el Dia Mundial de la Poesia al seu propi bloc. Moltes gràcies per fer-nos una mica " més populars"!!!

Aquí teniu l'enllaç a aquest bloc per si també us pot ser útil i interessant!: http://www.ensenyarllengualumnatnoromanic.blogspot.com.es/

A l'aula d'acollida també han celebrat el Dia Mundial de la Poesia!

Els alumnes de l'aula d'acollida també han celebrat avui el Dia Mundial de la Poesia i per aquest motiu han fet aquest mural. Com veieu han fet un treball molt bonic, han treballat les paraules clau del poema de Narcís Comadira: llengua, món, país i amor, les han escrit en diferents idiomes i han comentat el seu significat. Gran feina i gran dia. Felicitats!

DIA MUNDIAL DE LA POESIA

Avui sí, ja tenim aquí el Dia Mundial de la Poesia. Durant els últims dies hem anat penjant diferents àudios amb les versions del poema triat per la Institució de les Lletres Catalanes i Unescocat per commemorar aquest dia: Quatre paraules, de Narcís Comadira, en diferents llengües. Avui ja podeu llegir i escoltar la versió original en català recitada per l'alumna de batxillerat Laia Elias Castillo

àudio Quatre paraules, Laia Elias Castillo

QUATRE PARAULES

Mig en somnis, un àngel

se m’apareix i em tempta:

escriu, fes un poema.

Vull treure-me’l de sobre,

vull dormir el son dels justos,

o el son dels pecadors,

m’és igual. Vull dormir.

Però ell insisteix.

Té, diu: quatre paraules:

món, país, llengua, amor.

I afegeix: gairebé

ja t’he fet el poema.

Jo li dic: si escric món,

bé hi hauré d’afegir

desastres, fam i guerres.

Si escric país, ja entro

al territori foll

de l’ésser i dels fantasmes.

I si escric llengua, veus?,

el dolor em trenca l’ànima.

No puc escriure més.

I em diu: tu escriu amor

pel món i pel país

i per aquesta llengua

que es mor i et trenca l’ànima:

veuràs que encara pots

fer aquest i mil poemes.

Narcís Comadira

Quatre paraules, recitat en àrab per Khadija Rhouni

I aquí tenim la última versió del poema, Quatre paraules, en la seva versió en àrab.  El recita l'alumna de quart Khadija Rhouni. Moltes gràcies per aquesta versió del poema. Fins demà, dia Mundial de la Poesia.

àudio, versió àrab per Khadija Rhouni

Quatre paraules, recitat en xinès per He Zhou.

Ja veieu que entre tots hem aconseguit fer molta feina! En aquest cas, és el vostre company He Zhou de 3-A qui ens recita el poema Quatre paraules en xinès. Moltes gràcies He Zhou!

àudio Quatre paraules, He Zhou

Quatre paraules, recitada en romanès per Ana Maria Colta

Gràcies a la vostra companya de Quart, Ana Maria Colta, podem escoltar la versió del poema Quatre paraules de Narcís Comadira en romanès! L'Ana li ha posat moltes ganes i és una versió molt bonica. No deixeu d'escoltar-la. Gràcies Ana!!!

àudio, quatre paraules en romanès, Ana Maria Colta

 
 

Quatre mots, Ihsan el Kanfoud

La vostra companya, Ihsan el Kanfoud, de 3-B, ha fet un gran esforç per sumar-se al Dia Mundial de la Poesia i recitar-nos el poema en francès. Aquí teniu la versió escrita i la versió sonora com totes les altres! Gràcies Ihsan!
àudio quatre mots, Ihsan el Kanfoud

Quatre mots

Un ange m’apparaît

comme en rêve et me tente:

écris, fais un poème.

Va-t’en, je veux dormir,

du bon sommeil des justes,

du sommeil des pécheurs,

ça m’est égal. Je veux

dormir. Mais il insiste.

Il dit : tiens, quatre mots :

pays, monde, amour, langue.

Et aussi : ton poème,

le voilà presque écrit.

Je dis : si j’écris monde,

il faudra mettre aussi

désastres, faim et guerre.

Si j’écris pays, j’entred

dans le territoire fou

de l’être et des fantômes.

Si j’écris langue, sais-tu,

cela m’arrache l’âme.

Je ne peux plus écrire.

Il dit : écris amour

du monde et du pays,

de ta langue qui meurt

et qui t’arrache l’âme :

tu vois, tu peux écrire

ce poème et mille autres.

Quattro parole (versió en italià)

Gràcies a l'alumne de 2-C, Angelo Lauricella, ja tenim aquí la versió del poema de Narcís Comadira en italià! i ben aviat penjarem també les versions en àrab, romanès i xinès. Ja nomès queda un dia per celebrar el Dia Mundial de la Poesia! No deixeu d'escoltar els nostres poemes!

àudio Quattro parole, Angello Lauricella

Quattro parole

Un angelo in mezzo al sonno

mi appare per esortami:

componi una poesia.

Vorrei ricacciarlo indietro,

dormire il sonno dei giusti,

oppure dei peccatori,

mi importa solo dormire.

Ma lui non sente ragioni.

Ecco, fa, quattro parole:

mondo, terra, lingua, amore.

E aggiunge: quasi te l’ho

composta io la poesia.

Gil dico: se scrivo mondo,

dovrò aggiungere comunque

fame, catastrofi e guerre.

Se escrivo terra, entrerò

nel balzano territorio

dell’essere e dei fantasmi.

E se scrivo lingua, vedi?,

il dolore brucia l’anima.

Non posso scrivere nulla.

E mi dice: scrivi amore

per il mondo e la tua terra

e per questa lingua tua

che muore e ti brucia l’anima:

riuscirai a comporre questa

e mille altre poesie.

Cuatro palabras

Ja tenim aquí una altra versió del poema Quatre paraules de Narcís Comadira per tal de commemorar, el proper dia 21 de maig, el dia Mundial de la Poesia. En aquest cas tenim la versió en castellà del poema, recitada per l'alumna de segon de batxillerat, Maria Casas. Gràcias Marina!

àudio Cuatro palabras, Marina Casas

Cuatro palabras

Medio en sueños, un ángel

se me aparece y me tienta:

escribe, haz un poema.

Quiero sacármelo de encima,

quiero dormir el sueño de los justos,

o el sueño de los pecadores,

tanto da. Quiero dormir.

Pero él insiste.

Ten, dice: cuatro palabras:

mundo, país, lengua, amor.

Y añade: casi

ya te he hecho el poema.

Yo le digo: si escribo mundo,

bien tendré que añadir

desastres, hambre y guerras.

Si escribo país, ya entro

en el territorio loco

del ser y de los fantasmas.

Y si escribo lengua ¿ves?,

el dolor me rompe el alma.

No puedo escribir más.

Y me dice: tú escribe amor

por el mundo y por el país

y por esta lengua

que se muere y te rompe el alma:

verás como aún puedes

hacer este y mil poemas.

Four words

Ja podem escoltar la primera versió del poema Quatre paraules de Narcís Comadira. En aquest cas en la seva traducció a l'anglès, gràcies a l'alumne de 3-A, Cristian Diaz Font. Moltes gràcies Cristian!!!

àudio Cristian: Four words

Four words

Half in dreams, an angel

appears before me and tempts me :

write, make a poem.

I want to get him off my back,

I want to sleep the sleep of the just,

or the sleep of sinners.

I don’t care which. I want to sleep.

But he insists.

Here you are, he says: four words:

world, country, language, love.

And he adds: I’ve almost

written the poem for you.

I tell him: if I write word,

I’ll be forced to add on

Disasters, famine and wars.

If I write country, I’ll be entering

the crazy territory

of human essence and plantoms.

And if I write language, d’you see?

Grief breaks my heart.

I can write nothing more.

And he tells me: just you write love

for the world and for country

and for this language

that is dying and which breaks your heart:

you will see that you can still

make this one and a thousand poems.

Escalfant motors per al proper dia 21, Dia Mundial de la Poesia!

Des de la biblioteca del nostre institut ja ens estem preparant per celebrar com cal el Dia Mundial de la Poesia. Per fer-ho hem decidit que diferents professors i alumnes del centre llegeixin, en les diferents llengües a les que s'ha traduït,  el poema de Narcís Comadira, Quatre mots, escollit especialment per commemorar aquesta festa. Estigueu atents al bloc perquè durant els propers dies i fins al dia 21 anirem penjant les lectures del poema.
I amb aquesta iniciativa ens hem afegit a les propostes que diferents centres i entitats han fet arribar a la pàgina oficial del Dia Mundial de la Poesia. En aquesta adreça també podreu trobar la nostra proposta: http://diamundialpoesia.wordpress.com/2012/03/13/el-dia-mundial-de-la-poesia-a-les-escoles-i-instituts/
Ja sabeu també que des de la nostra pàgina de facebook us estem demanant que escolliu la persona que llegirà la versió catalana del poema (recordeu que pot ser tant un professor com un alumne, tots estem implicats en la celebració!!!).

Benvinguts a la bibioteca de l'Institut Ramon de la Torre

Avui, dia 11 de març, l'Institut Ramon de la Torre, el nostre institut, obre les portes a tots aquells que esteu interessats a saber una mica més de nosaltres, com sóm i què fem.
A la biblioteca us esperem des de bon matí, amb moltes ganes, per ensenyar-vos la feina que fem dia a dia, i perquè veieu com els nostres alumnes troben un ambient agradable per llegir o fer els seus deures.
Ens veiem d'aquí a una estona!!!

La mujer que escribió un diccionario.

Avui, dia 8, dia Internacional de la Dona, seguim parlant de dones molt especials. Aquí tenim un article escrit per Gabriel García Márquez que parla de María Moliner. Val la pena llegir-lo!

     "Hace tres semanas, de paso por Madrid, quise visitar a María Moliner. Encontrarla no fue tan fácil como yo suponía: algunas personas que debían saberlo ignoraban quién era, y no faltó quien la confundiera con una célebre estrella de cine. Por fin logré un contacto con su hijo menor, que es ingeniero industrial en Barcelona, y él me hizo saber que no era posible visitar a su madre por sus quebrantos de salud. Pensé que era una crisis momentánea y que tal vez pudiera verla en un viaje futuro a Madrid. Pero la semana pasada, cuando ya me encontraba en Bogotá, me llamaron por teléfono para darme la mala noticia de que María Moliner había muerto. Yo me sentí como si hubiera perdido a alguien que sin saberlo había trabajado para mí durante muchos años.María Moliner -para decirlo del modo más corto- hizo una proeza con muy pocos precedentes: escribió sola, en su casa, con su propia mano, el diccionario más completo, más útil, más acucioso y más divertido de la lengua castellana. Se llama Diccionario de uso del español, tiene dos tomos de casi 3.000 páginas en total, que pesan tres kilos, y viene a ser, en consecuencia, más de dos veces más largo que el de la Real Academia de la Lengua, y -a mi juicio- más de dos veces mejor. María Moliner lo escribió en las horas que le dejaba libre su empleo de bibliotecaria, y el que ella consideraba su verdadero oficio: remendar calcetines. Uno de sus hijos, a quien le preguntaron hace poco cuántos hermanos tenía, contestó: «Dos varones, una hembra y el diccionario». Hay que saber cómo fue escrita la obra para entender cuánta verdad implica esa respuesta.

     María Moliner nació en Paniza, un pueblo de Aragón, en 1900. O, como ella decía con mucha propiedad: « En el año cero". De modo que al morir había cumplido los ochenta años. Estudió Filosofía y Letras en Zaragoza y obtuvo, mediante concurso, su ingreso al Cuerpo de Archiveros y Bibliotecarios de España. Se casó con don Fernando Ramón y Ferrando, un prestigioso profesor universitario que enseñaba en Salamanca una ciencia rara: base física de la mente humana. María Moliner crió a sus hijos como toda una madre española, con mano firme y dándoles de comer demasiado, aun en los duros años de la guerra civil, en que no habla mucho que comer. El mayor se hizo médico investigador, el segundo se hizo arquitecto y la hija se hizo maestra. Sólo cuando el menor empezó la carrera de ingeniero industrial, María Moliner sintió que le sobraba demasiado tiempo después de sus cinco horas de bibliotecaria, y decidió ocuparlo escribiendo un diccionario. La idea le vino del Learner's Dictionary, con el cual aprendió el inglés. Es un diccionario de uso; es decir, que no sólo dice lo que significan las palabras, sino que indica también cómo se usan, y se incluyen otras con las que pueden reemplazarse. «Es un diccionario para escritores», dijo María Moliner una vez, hablan do del suyo, y lo dijo con mucha razón. En el diccionario de la Real Academia de la Lengua, en cambio, las palabras son admitidas cuando ya están a punto de morir, gastadas por el uso, y sus definiciones rígidas parecen colgadas de un clavo. Fue contra ese criterio de embalsamadores que María Moliner se sentó a escribir su diccionario en 1951. Calculó que lo terminaría en dos años, y cuando llevaba diez todavía andaba por la mitad. «Siempre le faltaban dos años para terminar», me dijo su hijo menor. Al principio le dedicaba dos o tres horas diarias, pero a medida que los hijos se casaban y se iban de la casa le quedaba más tiempo disponible, hasta que llegó a trabajar diez horas al día, además de las cinco de la biblioteca. En 1967 -presionada sobre todo por la Editorial Gredos, que la esperaba desde hacía cinco años- dio el diccionario por terminado. Pero siguió haciendo fichas, y en el momento de morir tenía varios metros de palabras nuevas que esperaba ver incluidas en las futuras ediciones. En realidad, lo que esa mujer de fábula había emprendido era una carrera de velocidad y resistencia contra la vida.
Su hijo Pedro me ha contado cómo trabajaba. Dice que un día se levantó a las cinco de la mañana, dividió una cuartilla en cuatro partes iguales y se puso a escribir fichas de palabras sin más preparativos. Sus únicas herramientas de trabajo eran dos atriles y una máquina de escribir portátil, que sobrevivió a la escritura del diccionario. Primero trabajó en la mesita de centro de la sala. Después, cuando se sintió naufragar entre libros y notas, se sirvió de un tablero apoyado sobre el respaldar de dos sillas. Su marido fingía una impavidez de sabio, pero a veces medía a escondidas las gavillas de fichas con una cinta métrica, y les mandaba noticias a sus hijos. En una ocasión les contó que el diccionario iba ya por la última letra, pero tres meses después les contó, con las ilusiones perdidas, que había vuelto a la primera. Era natural, porque María Moliner tenía un método infinito: pretendía agarrar al vuelo todas las palabras de la vida. «Sobre todo las que encuentro en los periódicos», dijo en una entrevista. «Porque allí viene el idioma vivo, el que se está usando, las palabras que tienen que inventarse al momento por necesidad». Sólo hizo una excepción: las mal llamadas malas palabras, que son muchas y tal vez las más usadas en la España de todos los tiempos. Es el defecto mayor de su diccionario, y María Moliner vivió bastante para comprenderlo, pero no lo suficiente para corregirlo.
    
     Pasó sus últimos años en un apartamento del norte de Madrid, con una terraza grande, donde tenía muchos tiestos de flores, que regaba con tanto amor como si fueran palabras cautivas. Le complacían las noticias de que su diccionario había vendido más de 10.000 copias, en dos ediciones, que cumplía el propósito que ella se había impuesto y que algunos académicos de la lengua lo consultaban en público sin ruborizarse. A veces le llegaba un periodista desperdigado. A uno que Ie preguntó por qué no contestaba las numerosas cartas que recibía le contestó con más frescura que la de sus flores: «Porque soy muy perezosa». En 1972 fue la primera mujer cuya candidatura se presentó en la Academia de la Lengua, pero los muy señores académicos no se atrevieron a romper su venerable tradición machista. Sólo se atrevieron hace dos años, y aceptaron entonces la primera mujer, pero no fue María Moliner. Ella se alegró cuando lo supo, porque le aterrorizaba la idea de pronunciar el discurso de admisión. «¿Qué podía decir yo », dijo entonces, «si en toda mi vida no he hecho más que coser calcetines?».

Article escrit per Gabriel García Márquez i que ens ha fet arribar la nostra companya: Ángeles Pons.

La primera dona que va llegir a la biblioteca.

8 de març. DIA INTERNACIONAL DE LA DONA.

Quan la Biblioteca Nacional va obrir les seves portes fa 300 anys no es permetia l'accés de les dones com a lectores. Només podien anar-hi de visita i en dies de festa. Fins que una valenta, Antonia Gutiérrez Bueno, va trencar aquesta norma.
Més d'un segle va haver de passar des que Felip V va obrir les portes de la Biblioteca Nacional a finals de 1711 - llavors Reial Biblioteca Pública- perquè una dona disfrutés de les obres que s'hi dipositaven. El fet està assumit i legislat : a la Constitució del 1761 s'advertia que no es permetria l'entrada con gorro, cofia, pelo atado, embozo ú otro trage indecente ó sospechoso, ni Muger alguna en días y horas de estudio; pues para ver la Bibliotheca podrán hir en los feriados con permiso del Bibliothecario Mayor. Només se'ls permetia l'entrada els dissabtes, de visita i mai com a lectores. Eren els drets de les espanyoles al segle XVIII, fins que va arribar Antonia Gutiérrez Bueno, la primera que va trencar l'exclusivitat masculina i una afortunada dins d'un panorama educatiu discriminatori. Amb la intenció de documentar-se per a un diccionari històric i biogràfic de dones cèlebres en què treballava, va sol·licitar un permís a la regent Maria Cristina per accedir al centre. I va obtenir la llicència, encara que a la manera d'aquella època, en una sala separada dels homes. En tot cas, la gesta de Gutiérrez Bueno va fer més fàcil el camí per a la resta de dones que van voler endinsar-se en el món de la cultura, ja que la regent va estendre la concessió a totes les que "gustasen concurrir". Malgrat el que va aconseguir, la vida de Gutiérrez Bueno (va morir el 1874) es difumina en l'anonimat. Els diaris de l'època no li presten atenció, i no es té constància que arribés a publicar l'enciclopèdia. Si ho hagués fet, el seu nom podria haver aparegut en la llista que va teixir amb històries d'insignies dones.

Article de Isabel Rodríguez Ramos que ens ha fet arribar la nostra companya: Coro Luengo.

Els alumnes de primer... recomanen un llibre.

Alguns alumnes de primer han llegit 97 maneres de dir "t'estimo", un llibre de Jordi Sierra i Fabra, i us volen explicar què els ha semblat.
"És un llibre molt interessant, que parla sobre dos joves que es troben en un parc. En Francesc és el protagonista i un dia que estava passejant pel parc la Daniela, una noia molt maca amb els cabells de color negre i ulls grossos, se li va apropar i li va explicar un història molt estranya sobre la reencarnació. A partir d'aquí la història s'anirà complicant i el misteri no es resol fins al final. A nivell personal també us volem explicar què ens ha semblat:
Aiman Machkour: a mi m'ha agradat molt i és molt interessant perquè et deixa amb ganes de saber més. Noemí Ceruelo: és molt bonic i m'agrada la història que explica. El recomano, segur que us agradarà.
Sergio Díaz Corcobado: m'ha agradat perquè no t'imagines que ha d'acabar així.
Júlia Caballero: a mi m'agrada perquè té parts romàntiques i molt de misteri."

Alumnes de 1-D.

Més exemplars de EL CLAN DE LA LLOBA

Hola a tots!!! Gràcies als nostres companys de la biblioteca Mestra Maria Antònia, de Torredembarra, ens han arribat nous exemplars del llibre de lectura de primer de la ESO: El clan de la lloba. Sigueu ràpids i vingueu a buscar-los aviat que se'ls emporten tots!!!