diumenge, 29 de gener del 2012

J.V. Foix

J.V. Foix fou un poeta, periodista i assatgista català, un dels mes destacats del les avantguardes literàries catalanes. I avuir, 29 de gener, fa 25 anys de la seva mort. Per aquest motiu li farem un petit homenatge recordant un dels seus poemes

És quan dormo que hi veig clar.

És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample girasol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era,
Em vesteixo d’home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d’una petxina,

Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
–O la lluna que s’afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina.

J.V.FOIX

I també us proposo una versió interpretada per Joan Manel Serrat!!! Poema interpretat per Joan Manel Serrat

dimecres, 25 de gener del 2012

Veles e vents (amor, de vós, jo en sent més que no en sé)

Entre tots anem poc a poc descobrint la nostra literatura. En aquest cas, l'alumna de tercer de la ESO, Laia Carmona, m'ha fet arribar aquest poema que havia descobert a classe de català i que és obra d'Ausiàs March, que va ser un gran poeta i cavaller medieval. Es tracta de Veles i Vents, que relata la història d’un viatge des d’ Itàlia a València a la recerca de l’estimada. L’autor l’estima però no sap si el seu amor és correspost. En el trajecte corre grans perills i demana ajut als vents per a arribar a terra. Aquí us el deixo i recordeu que a la biblioteca podeu trobar altres obres d'aquest gran poeta!!!

Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar:
mestre i ponent contra d’ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tremuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l’estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nudrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.
Los pelegrins tots ensems votaran
e prometran molts dons de cera fets,
la gran paor traurà al llum los secrets
que al confés descuberts no seran,
e en lo perill no em caureu de l’esment,
ans votaré al Déu qui ens ha lligats
de no minvar mes fermes voluntats
e que tots temps me sereu de present.
Jo tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul·lats,
mas jo no creu que mon voler sobrats
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car, nós vivint, no creu se pusca fer:
aprés ma mort, d’amar perdau poder
e sia tost en ira convertit.
E jo forçat d’aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
Oh Déu! per què terme no hi ha en amor,
car prop d’aquell jo em trobara tot sol?
Vostre voler sabera quant me vol,
tement, fiant de tot l’avenidor!
Jo son aquell pus extrem amador
aprés d’aquell a qui Déu vida tol:
puix jo son viu, mon cor no mostra dol
tant com la mort, per sa extrema dolor.
A bé o mal d’amor jo só dispost,
mas per mon fat fortuna cas no em porta:
tot esvetlat, ab desbarrada porta
me trobarà, faent humil respost.
Jo desig ço que em porà ser gran cost
i aquest esper de molts mals m’aconhorta;
a mi no plau ma vida ser estorta
d’un cas molt fer, qual prec Déu sia tost.
Lladoncs les gents no els calrà donar fe
al que amor fora mi obrarà:
lo seu poder en acte es mostrarà
e los meus dits ab los fets provaré.
Amor, de vós, jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me’n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.

diumenge, 22 de gener del 2012

Nubosidad variable

Nubosidad variable és el títol d'una obra molt coneguda de l'escriptora Carmen Martín Gaite. Alguns de vosaltres heu vingut a demanar aquest llibre perquè la vostra professora, la Teresa González, us l'havia recomanat. Fins ara no el teníem però gràcies a una donació a partir de dilluns ja podeu venir a buscar-lo. Us explico una mica de què va, m'afegeixo a la Teresa i us el recomano també i espero que molts més de vosaltres us animeu a llegir-lo. Val la pena!
"Dos amigas de la infancia se reencuentran después de mucho tiempo. Sus vidas han tomado rumbos distintos: Sofía se ha visto atrapada en una oscura existencia de esposa y madre de familia. Mariana ha logrado convertirse en una brillante psiquiatra de moda. A pesar de la distancia y el desencuentro provocado por los años, recuperan un territorio común, el de la confidencia y la memoria, mediante cartas que no llegan al correo y evocaciones a puerta cerrada. Y mientras se describen sus incertidumbres, por el aire van cruzando ráfagas de ensueño, recuerdos, indecisiones y deseos, porque Nubosidad variable pertenece a esa extraña categoría de novelas que combinan con sutil perfección el placer por la narración y la observación del alma humana."

dilluns, 16 de gener del 2012

Tres llibres nous!!!

Potser ens espanta allò que no coneixem: olors que no havíem sentit abans, sabors exòtics, altres formes de vestir o de saludar-se, altres creences, una llengua que no entenem...És la por allò que ens és desconegut, una por que podem sentir d'igual manera els nouvinguts - els immigrants - i els que constituïm la societat d'acollida. La col·lecció "Minaret" vol donar a entendre als uns i als altres que les diferències culturals en convivència són una veritable riquesa. Aquests llibres trilingües - català, àrab i castellà - aposten per la interculturalitat: conèixer per saber comprendre; comprendre per poder respectar. Pel bé i la felicitat de tots.


Gràcies a la donació de la nostra companya Mª José Pérez tenim a la nostra biblioteca aquests nous contes: Les dues dones i el cadí, Joha i l'ase, Joha i l'home de la ciutat, el noi i els animals, El mestre i El ric i el pobre. Disfruteu-los!

dimarts, 10 de gener del 2012

CREPÚSCULO

Hola a tots!!! Ja hem tornat amb energies renovades després de les festes de Nadal. I avui us vull presentar l'exemplar número 4721 de la nostra biblioteca: Crepúsculo, de Stephenie Meyer. Us heu fixat en les puntes del llibre? i en la tapa? Sí, realment molts de vosaltres coneixieu aquest llibre perquè salta a la vista que no porta mesos tancat a la biblioteca sinó que ha sortit a veure molt de món. Quants de vosaltres heu llegit Crepúsculo? I quants de vosaltres heu llegit AQUEST exemplar de Crepúsculo? Quants heu llegit tota la saga? El voleu recomanar als vostres companys? Si us animeu ja us podeu declarar en aquesta pàgina seguidors de la saga Crepúsculo i podeu anar deixant els vostres comentaris!!!