Lectura seleccionada segon ESO per al concurs de lectura en veu alta

Ja està aquí! la setmana que ve organitzem el primer concurs de lectura en veu alta. Recordeu que els seleccionats participaran al mes de maig al VIII Certamen Nacional de Lectura en Veu Alta.
Aquí teniu la lectura seleccionada per als alumnes de Segon de la ESO, què tingueu molta sort!!!

I CONCURS LECTURA EN VEU ALTA

LECTURA SELECCIONADA SEGON ESO.

TWAIN, Mark: Les aventures de Tow Sawyer. Ed. La Galera.

“En la vida de tots els nois que s’ha criat com Déu mana hi ha una època en la qual tenen un desig irreprimible d’anar a la aventura a buscar un tresor amagat. Un dia d’aquest desig va arribar sobtadament a Tom. Va anar a buscar Joe Harper, però va fracassar.  Després va cercar Ben Rogers, però se n’havia anat a pescar. Finalment, va anar a parar a Huck Finn, el Mà Roja. Huck respondria. Tom el va portar a un lloc amagati li va explicar confidencialment la qüestió. Huck estava disposat a seguir-lo. Huck sempre estava disposat a participar en qualsevol empresa que oferís entreteniment i que no requerís capital, car tenia una molesta superabundància d’aquella mena de temps que no és or.

-On anirem a cavar? – va preguntar Huck.

-Oh, a moltes bandes.

-I ara ¡ Hi ha tresors amagats per moltes bandes?

-No, és clar que no. Estan amagats a llocs molt particulars, Huck, a vegades a illes, a vegades dins baguls corvats sota l’extrem d’una branca d’un vell arbre mort, just on cau l’ombra al punt de mitjanit. Però la majoria són sota el trespol de cases encantades.

-I qui els hi amaga?

-Qui? Lladres, naturalment… Qui et pensaves? ¿Els superintendents de l’escola dominical?

-I jo què sé! Si el tresor fos meu, jo no l’amagaria. Me’l gastaría i m’ho passaria d’allò més bé.

-Jo també. Però els lladres no ho fan d’aquesta manera, ells sempre els amaguen i els deixen allí.

-I no tornen mai a buscar-los?

-Es pensen que podran tornar, però generalment s’obliden dels senyals que deixen, o potser es moren. Sigui com sigui, el tresor s’està allí, amagat, durant molt de temps, i agafa rovell. I, de tant en tant, algú trova un paper esgrogueït que explica com reconèixer els senyals… És un paper que costa molt de desxifrar, potser una semana, perquè molts dels signes són jeroglífics.