Som útils més enllà del nostre institut!

Hem descobert que podem ser d'utilitat més enllà de les fronteres del nostre institut. Un bloc especialitzat en l'ensenyament de la llengua catalana a l'alumnat no romànic (en especial, a l'alumnat xinès) va triar el poema recitat pel nostre alumne He Zhou per commemorar el Dia Mundial de la Poesia al seu propi bloc. Moltes gràcies per fer-nos una mica " més populars"!!!

Aquí teniu l'enllaç a aquest bloc per si també us pot ser útil i interessant!: http://www.ensenyarllengualumnatnoromanic.blogspot.com.es/

DIA MUNDIAL DE LA POESIA

Avui sí, ja tenim aquí el Dia Mundial de la Poesia. Durant els últims dies hem anat penjant diferents àudios amb les versions del poema triat per la Institució de les Lletres Catalanes i Unescocat per commemorar aquest dia: Quatre paraules, de Narcís Comadira, en diferents llengües. Avui ja podeu llegir i escoltar la versió original en català recitada per l'alumna de batxillerat Laia Elias Castillo

àudio Quatre paraules, Laia Elias Castillo

QUATRE PARAULES

Mig en somnis, un àngel

se m’apareix i em tempta:

escriu, fes un poema.

Vull treure-me’l de sobre,

vull dormir el son dels justos,

o el son dels pecadors,

m’és igual. Vull dormir.

Però ell insisteix.

Té, diu: quatre paraules:

món, país, llengua, amor.

I afegeix: gairebé

ja t’he fet el poema.

Jo li dic: si escric món,

bé hi hauré d’afegir

desastres, fam i guerres.

Si escric país, ja entro

al territori foll

de l’ésser i dels fantasmes.

I si escric llengua, veus?,

el dolor em trenca l’ànima.

No puc escriure més.

I em diu: tu escriu amor

pel món i pel país

i per aquesta llengua

que es mor i et trenca l’ànima:

veuràs que encara pots

fer aquest i mil poemes.

Narcís Comadira

Quatre paraules, recitat en àrab per Khadija Rhouni

I aquí tenim la última versió del poema, Quatre paraules, en la seva versió en àrab.  El recita l'alumna de quart Khadija Rhouni. Moltes gràcies per aquesta versió del poema. Fins demà, dia Mundial de la Poesia.

àudio, versió àrab per Khadija Rhouni

Quatre paraules, recitat en xinès per He Zhou.

Ja veieu que entre tots hem aconseguit fer molta feina! En aquest cas, és el vostre company He Zhou de 3-A qui ens recita el poema Quatre paraules en xinès. Moltes gràcies He Zhou!

àudio Quatre paraules, He Zhou

Quatre paraules, recitada en romanès per Ana Maria Colta

Gràcies a la vostra companya de Quart, Ana Maria Colta, podem escoltar la versió del poema Quatre paraules de Narcís Comadira en romanès! L'Ana li ha posat moltes ganes i és una versió molt bonica. No deixeu d'escoltar-la. Gràcies Ana!!!

àudio, quatre paraules en romanès, Ana Maria Colta

 
 

Quatre mots, Ihsan el Kanfoud

La vostra companya, Ihsan el Kanfoud, de 3-B, ha fet un gran esforç per sumar-se al Dia Mundial de la Poesia i recitar-nos el poema en francès. Aquí teniu la versió escrita i la versió sonora com totes les altres! Gràcies Ihsan!
àudio quatre mots, Ihsan el Kanfoud

Quatre mots

Un ange m’apparaît

comme en rêve et me tente:

écris, fais un poème.

Va-t’en, je veux dormir,

du bon sommeil des justes,

du sommeil des pécheurs,

ça m’est égal. Je veux

dormir. Mais il insiste.

Il dit : tiens, quatre mots :

pays, monde, amour, langue.

Et aussi : ton poème,

le voilà presque écrit.

Je dis : si j’écris monde,

il faudra mettre aussi

désastres, faim et guerre.

Si j’écris pays, j’entred

dans le territoire fou

de l’être et des fantômes.

Si j’écris langue, sais-tu,

cela m’arrache l’âme.

Je ne peux plus écrire.

Il dit : écris amour

du monde et du pays,

de ta langue qui meurt

et qui t’arrache l’âme :

tu vois, tu peux écrire

ce poème et mille autres.

Quattro parole (versió en italià)

Gràcies a l'alumne de 2-C, Angelo Lauricella, ja tenim aquí la versió del poema de Narcís Comadira en italià! i ben aviat penjarem també les versions en àrab, romanès i xinès. Ja nomès queda un dia per celebrar el Dia Mundial de la Poesia! No deixeu d'escoltar els nostres poemes!

àudio Quattro parole, Angello Lauricella

Quattro parole

Un angelo in mezzo al sonno

mi appare per esortami:

componi una poesia.

Vorrei ricacciarlo indietro,

dormire il sonno dei giusti,

oppure dei peccatori,

mi importa solo dormire.

Ma lui non sente ragioni.

Ecco, fa, quattro parole:

mondo, terra, lingua, amore.

E aggiunge: quasi te l’ho

composta io la poesia.

Gil dico: se scrivo mondo,

dovrò aggiungere comunque

fame, catastrofi e guerre.

Se escrivo terra, entrerò

nel balzano territorio

dell’essere e dei fantasmi.

E se scrivo lingua, vedi?,

il dolore brucia l’anima.

Non posso scrivere nulla.

E mi dice: scrivi amore

per il mondo e la tua terra

e per questa lingua tua

che muore e ti brucia l’anima:

riuscirai a comporre questa

e mille altre poesie.

Cuatro palabras

Ja tenim aquí una altra versió del poema Quatre paraules de Narcís Comadira per tal de commemorar, el proper dia 21 de maig, el dia Mundial de la Poesia. En aquest cas tenim la versió en castellà del poema, recitada per l'alumna de segon de batxillerat, Maria Casas. Gràcias Marina!

àudio Cuatro palabras, Marina Casas

Cuatro palabras

Medio en sueños, un ángel

se me aparece y me tienta:

escribe, haz un poema.

Quiero sacármelo de encima,

quiero dormir el sueño de los justos,

o el sueño de los pecadores,

tanto da. Quiero dormir.

Pero él insiste.

Ten, dice: cuatro palabras:

mundo, país, lengua, amor.

Y añade: casi

ya te he hecho el poema.

Yo le digo: si escribo mundo,

bien tendré que añadir

desastres, hambre y guerras.

Si escribo país, ya entro

en el territorio loco

del ser y de los fantasmas.

Y si escribo lengua ¿ves?,

el dolor me rompe el alma.

No puedo escribir más.

Y me dice: tú escribe amor

por el mundo y por el país

y por esta lengua

que se muere y te rompe el alma:

verás como aún puedes

hacer este y mil poemas.

Four words

Ja podem escoltar la primera versió del poema Quatre paraules de Narcís Comadira. En aquest cas en la seva traducció a l'anglès, gràcies a l'alumne de 3-A, Cristian Diaz Font. Moltes gràcies Cristian!!!

àudio Cristian: Four words

Four words

Half in dreams, an angel

appears before me and tempts me :

write, make a poem.

I want to get him off my back,

I want to sleep the sleep of the just,

or the sleep of sinners.

I don’t care which. I want to sleep.

But he insists.

Here you are, he says: four words:

world, country, language, love.

And he adds: I’ve almost

written the poem for you.

I tell him: if I write word,

I’ll be forced to add on

Disasters, famine and wars.

If I write country, I’ll be entering

the crazy territory

of human essence and plantoms.

And if I write language, d’you see?

Grief breaks my heart.

I can write nothing more.

And he tells me: just you write love

for the world and for country

and for this language

that is dying and which breaks your heart:

you will see that you can still

make this one and a thousand poems.

Escalfant motors per al proper dia 21, Dia Mundial de la Poesia!

Des de la biblioteca del nostre institut ja ens estem preparant per celebrar com cal el Dia Mundial de la Poesia. Per fer-ho hem decidit que diferents professors i alumnes del centre llegeixin, en les diferents llengües a les que s'ha traduït,  el poema de Narcís Comadira, Quatre mots, escollit especialment per commemorar aquesta festa. Estigueu atents al bloc perquè durant els propers dies i fins al dia 21 anirem penjant les lectures del poema.
I amb aquesta iniciativa ens hem afegit a les propostes que diferents centres i entitats han fet arribar a la pàgina oficial del Dia Mundial de la Poesia. En aquesta adreça també podreu trobar la nostra proposta: http://diamundialpoesia.wordpress.com/2012/03/13/el-dia-mundial-de-la-poesia-a-les-escoles-i-instituts/
Ja sabeu també que des de la nostra pàgina de facebook us estem demanant que escolliu la persona que llegirà la versió catalana del poema (recordeu que pot ser tant un professor com un alumne, tots estem implicats en la celebració!!!).

VISITA EMILIANO VALDEOLIVAS, organitzada pel departament de llengua i literatura castellana.

   El passat 24 de gener ens va visitar Emiliano Valdeolivas, una activitat organitzada pel departament de llengua i literatura castellana, i des de llavors estava pendent un comentari en aquest blog. Ens heu fet arribar que us va agradar i us va sorprendre molt la seva manera d'interpretar les obres. Sens dubte un punt de vista diferent! A continuació podeu llegir el comentari que fan de la visita tant el departament de llengua castellana com alguns companys vostres, així com alguna de les fotos que es van realitzar durant aquesta visita tan especial.

      "El rapsoda Emiliano Valdeolivas presentó en nuestro Instituto una selección de poemas musicados.  Se realizaron dos actuaciones en las que participaron activamente los alumnos, ya que, con anterioridad y en sus respectivas clases de Lengua castellana y literatura, habían trabajado estos poemas.

   Tuvimos la oportunidad de escuchar, siguiendo una línea diacrónica,  algunos de los textos más relevantes de nuestra literatura, tanto culta como popular.

   Esperamos repetir esta experiencia, pues la consideramos sumamente enriquecedora,  por cuanto no sólo permite el acercamiento a obras importantes, sino que nos ayuda a conocer la música, los acentos, los diferentes estilos poéticos a lo largo del tiempo.

   Las sesiones fueron el día 24 de enero de 13 a 14 horas y de 16,30 a 17,30 horas.

La primera sesión iba dirigida a los alumnos de 1ºA y 1º B de Bachillerato y los grupos de ESO,  4ºC y 4ºD.  A la segunda  sesión asistieron los alumnos de 3ºA, 3ºB, 3ºC, 3ºD, 4ºA y 4ºB de ESO. 

   La participación tuvo su momento álgido en el momento de la interpretación de estos conocidísimos poemas, en que todos acompañamos al intérprete con palmas y en el estribillo e, incluso, en el Romance de El Prisionero, con cánticos durante todo el poema.

- Al salir de la cárcel    de Fray Luis de León (Renacimiento).

- Soneto a una nariz   de Francisco de Quevedo (El Barroco).

- Olas gigantes  de Gustavo Adolfo Bécquer (Pre-Romanticismo). 

- El Prisionero. (Romance tradicional).

   Ni que decir tiene que los aplausos, vivas y bravos se repitieron después de cada interpretación y que el entusiasmo fue “in crescendo”, a lo largo de toda la actuación. Queremos agradecer al cantautor el entusiasmo y  la maestría con que nos obsequió, así como reconocer la belleza y la fuerza de su voz. Nos conquistó a todos ya desde los primeros compases. Gracias, maestro, y esperamos volver a contar con su presencia antes pronto que tarde.

   (No creáis que nos olvidamos de vosotros, alumnos de primer ciclo de ESO, ya que también contáis con la oportunidad de disfrutar de la literatura en directo,  en la representación dramática de la famosa obra, “Don Juan Tenorio”, con toda la riqueza de tramoya y atrezzo a que nos tiene acostumbrada la compañía de teatro, El Repartidor)."

Ángeles Pons

COMENTARI ALUMNES:

Aida Gómez: " em va semblar una forma molt interessant i a la vegada molt divertida d'estudiar poesia".

Núria Simó: "em va agradar molt la seva actuació perquè sabia combinar els temes clàssics amb un to bromista"

Berta Saeta:" a mi em va semblar una manera d'estudiar poesia que no es feia llarga ni pesada, va estar molt bé! Una de les més divertides va ser la baralla entre Góngora i Quevedo".

Laia Carmona: "penso que és una forma divertida i original d'aprendre poesia i enriquir-nos. Va cantar algunes poesies que ja coneixia i m'agraden molt"

Soumia el Harchaoui: "va ser molt bonic. Em va impressionar molt la veu. Era molt greu. Una persona molt extrovertida"

Jazel Ouled: "els poemes estan molt ben musicalitzats.Va fer una bona selecció, i els acords sonaven molt medievals."

Un poema de Pablo Neruda

Aprofito aquest dia per mostrar-vos un poema del gran poeta xilè Pablo Neruda. És cert que és un poema que parla d'un amor que s'ha acabat i avui no és el dia més apropiat, però recordeu que al Book crossing trobareu molts més poemes d'amor. En aquest cas es tracta del poema número 20 de la seva obra: Veinte poemas de amor y una canción desesperada. Espero que us agradi!

Poema 20

PUEDO escribir los versos más tristes esta noche. 
Escribir, por ejemplo: " La noche está estrellada, 
y tiritan, azules, los astros, a lo lejos". 
El viento de la noche gira en el cielo y canta. 
Puedo escribir los versos más tristes esta noche. 
Yo la quise, y a veces ella también me quiso. 
En las noches como ésta la tuve entre mis brazos. 
La besé tantas veces bajo el cielo infinito. 
Ella me quiso, a veces yo también la quería. 
Cómo no haber amado sus grandes ojos fijos. 
Puedo escribir los versos más tristes esta noche. 
Pensar que no la tengo. Sentir que la he perdido. 
Oír la noche inmensa, más inmensa sin ella. 
Y el verso cae al alma como pasto el rocío. 
Qué importa que mi amor no pudiera guardarla. 
La noche está estrellada y ella no está conmigo. 
Eso es todo. A lo lejos alguien canta. A lo lejos. 
Mi alma no se contenta con haberla perdido. 
Como para acercarla mi mirada la busca. 
Mi corazón la busca, y ella no está conmigo. 
La misma noche que hace blanquear los mismos árboles. 
Nosotros, los de entonces, ya no somos los mismos. 
Ya no la quiero, es cierto, pero cuánto la quise. 
Mi voz buscaba el viento para tocar su oído. 
De otro. Será de otro. Como antes de mis besos. 
Su voz, su cuerpo claro. Sus ojos infinitos. 
Ya no la quiero, es cierto, pero tal vez la quiero. 
Es tan corto el amor, y es tan largo el olvido. 
Porque en noches como ésta la tuve entre mis brazos, 
mi alma no se contenta con haberla perdido. 
Aunque éste sea el último dolor que ella me causa, 
y éstos sean los últimos versos que yo le escribo. 

I demà... Dia dels enamorats. Parlem de poesia?

Estem o no enamorats...demà dia dels enamorats aprofitem per gaudir de la poesia. Us deixo dos poemes però demà en penjarem alguns més. Aprofiteu també per passar pel Book crossing on podreu trobar aquests poemes i també d'altres. Esperem que la poesia us serveixi d'inspiració!!!

Definición de amor

Es hielo abrasador, es fuego helado,
es herida, que duele y no se siente,
es un soñado bien, un mal presente,
es un breve descanso muy cansado.

Es un descuido, que nos da cuidado,
un cobarde, con nombre de valiente,
un andar solitario entre la gente,
un amar solamente ser amado.

Es una libertad encarcelada,
que dura hasta el postrero paroxismo,
enfermedad que crece si es curada.

Éste es el niño Amor, éste es tu abismo:
mirad cuál amistad tendrá con nada,
el que en todo es contrario de sí mismo.

Francisco de Quevedo

I el seu esguard damunt el meu esguard
sóc presoner
que la vull presonera:
aquest matí que una flor m'ha posat
li deia així
      baix baixet
                a l'orella:
sota els teus ulls, és un bes el que em plau.

Salvat-Papasseit

J.V. Foix

J.V. Foix fou un poeta, periodista i assatgista català, un dels mes destacats del les avantguardes literàries catalanes. I avuir, 29 de gener, fa 25 anys de la seva mort. Per aquest motiu li farem un petit homenatge recordant un dels seus poemes

És quan dormo que hi veig clar.

És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample girasol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era,
Em vesteixo d’home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d’una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
–O la lluna que s’afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina.
J.V.FOIX

I també us proposo una versió interpretada per Joan Manel Serrat!!! Poema interpretat per Joan Manel Serrat

Veles e vents (amor, de vós, jo en sent més que no en sé)

Entre tots anem poc a poc descobrint la nostra literatura. En aquest cas, l'alumna de tercer de la ESO, Laia Carmona, m'ha fet arribar aquest poema que havia descobert a classe de català i que és obra d'Ausiàs March, que va ser un gran poeta i cavaller medieval. Es tracta de Veles i Vents, que relata la història d’un viatge des d’ Itàlia a València a la recerca de l’estimada. L’autor l’estima però no sap si el seu amor és correspost. En el trajecte corre grans perills i demana ajut als vents per a arribar a terra. Aquí us el deixo i recordeu que a la biblioteca podeu trobar altres obres d'aquest gran poeta!!!

Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar:
mestre i ponent contra d’ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tremuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l’estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nudrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.
Los pelegrins tots ensems votaran
e prometran molts dons de cera fets,
la gran paor traurà al llum los secrets
que al confés descuberts no seran,
e en lo perill no em caureu de l’esment,
ans votaré al Déu qui ens ha lligats
de no minvar mes fermes voluntats
e que tots temps me sereu de present.
Jo tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul·lats,
mas jo no creu que mon voler sobrats
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car, nós vivint, no creu se pusca fer:
aprés ma mort, d’amar perdau poder
e sia tost en ira convertit.
E jo forçat d’aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
Oh Déu! per què terme no hi ha en amor,
car prop d’aquell jo em trobara tot sol?
Vostre voler sabera quant me vol,
tement, fiant de tot l’avenidor!
Jo son aquell pus extrem amador
aprés d’aquell a qui Déu vida tol:
puix jo son viu, mon cor no mostra dol
tant com la mort, per sa extrema dolor.
A bé o mal d’amor jo só dispost,
mas per mon fat fortuna cas no em porta:
tot esvetlat, ab desbarrada porta
me trobarà, faent humil respost.

Jo desig ço que em porà ser gran cost
i aquest esper de molts mals m’aconhorta;
a mi no plau ma vida ser estorta
d’un cas molt fer, qual prec Déu sia tost.
Lladoncs les gents no els calrà donar fe
al que amor fora mi obrarà:
lo seu poder en acte es mostrarà
e los meus dits ab los fets provaré.

Amor, de vós, jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me’n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.

Bécquer

Els alumnes de quart estan treballant a classe Rimas y Leyendas de Gustavo Adolfo Bécquer i  les alumnes Yolanda Paños i Andrea Pérez us volen recomanar aquest poema en especial:

Amor Eterno

Podrá nublarse el sol eternamente;
Podrá secarse en un instante el mar;
Podrá romperse el eje de la tierra
Como un débil cristal.
¡todo sucederá! Podrá la muerte
Cubrirme con su fúnebre crespón;
Pero jamás en mí podrá apagarse
La llama de tu amor.

Gustavo Adolfo Bécquer.