FABIÁN ESTAPÉ. El joc de viure

El professor Fabià Estapé ha mort aquest dimecres a Lleó als 88 anys d'un atac de cor. Va ser rector a la Universitat de Barcelona i professor de Política Econòmica a la mateixa institució.
Fabià Estapé va ser un economista tot terreny. D'aquí, per exemple, que s'atrevís amb la política. A principis dels 70, va col·laborar amb el règim franquista, i va dissenyar el segon i tercer pla de desenvolupament. Mort Franco, Estapé es va declarar obertament d'esquerres. Va militar a Comissions Obreres, al PSUC, i va exercir també una enorme influència sobre les elits del socialisme català.
Estapé i la universitat van ser un binomi inseparable. Va ser rector de la Universitat de Barcelona en dues ocasions. La seva ingent activitat divulgadora va transcendir la universitat. Estapé va començar a escriure a "La Vanguardia" l'any 55 i va arribar a publicar més de 1500 articles. També va ser autor de diversos llibres, com el que la nostra companya i professora, Coro Luengo, ens ha cedit temporalment per tal que coneguem la seva obra:  
El joc de viure. Records d'un economista.

En aquest llibre fresc i desimbolt, escrit des de l'experència i amb un sentit de l'humor inigualable, el doctor Estapé comparteix amb els lectors els ensenyaments personals i professionals que li han reportat els seus anys de vida, com també els seus desitjos i auguris per al futur més immediat.

Nubosidad variable

Nubosidad variable és el títol d'una obra molt coneguda de l'escriptora Carmen Martín Gaite. Alguns de vosaltres heu vingut a demanar aquest llibre perquè la vostra professora, la Teresa González, us l'havia recomanat. Fins ara no el teníem però gràcies a una donació a partir de dilluns ja podeu venir a buscar-lo. Us explico una mica de què va, m'afegeixo a la Teresa i us el recomano també i espero que molts més de vosaltres us animeu a llegir-lo. Val la pena!

"Dos amigas de la infancia se reencuentran después de mucho tiempo. Sus vidas han tomado rumbos distintos: Sofía se ha visto atrapada en una oscura existencia de esposa y madre de familia. Mariana ha logrado convertirse en una brillante psiquiatra de moda. A pesar de la distancia y el desencuentro provocado por los años, recuperan un territorio común, el de la confidencia y la memoria, mediante cartas que no llegan al correo y evocaciones a puerta cerrada. Y mientras se describen sus incertidumbres, por el aire van cruzando ráfagas de ensueño, recuerdos, indecisiones y deseos, porque Nubosidad variable pertenece a esa extraña categoría de novelas que combinan con sutil perfección el placer por la narración y la observación del alma humana."