Quan la Biblioteca Nacional va obrir les seves portes fa 300 anys no es permetia l'accés de les dones com a lectores. Només podien anar-hi de visita i en dies de festa. Fins que una valenta, Antonia Gutiérrez Bueno, va trencar aquesta norma.
Més d'un segle va haver de passar des que Felip V va obrir les portes de la Biblioteca Nacional a finals de 1711 - llavors Reial Biblioteca Pública- perquè una dona disfrutés de les obres que s'hi dipositaven. El fet està assumit i legislat : a la Constitució del 1761 s'advertia que no es permetria l'entrada con gorro, cofia, pelo atado, embozo ú otro trage indecente ó sospechoso, ni Muger alguna en días y horas de estudio; pues para ver la Bibliotheca podrán hir en los feriados con permiso del Bibliothecario Mayor. Només se'ls permetia l'entrada els dissabtes, de visita i mai com a lectores. Eren els drets de les espanyoles al segle XVIII, fins que va arribar Antonia Gutiérrez Bueno, la primera que va trencar l'exclusivitat masculina i una afortunada dins d'un panorama educatiu discriminatori. Amb la intenció de documentar-se per a un diccionari històric i biogràfic de dones cèlebres en què treballava, va sol·licitar un permís a la regent Maria Cristina per accedir al centre. I va obtenir la llicència, encara que a la manera d'aquella època, en una sala separada dels homes. En tot cas, la gesta de Gutiérrez Bueno va fer més fàcil el camí per a la resta de dones que van voler endinsar-se en el món de la cultura, ja que la regent va estendre la concessió a totes les que "gustasen concurrir". Malgrat el que va aconseguir, la vida de Gutiérrez Bueno (va morir el 1874) es difumina en l'anonimat. Els diaris de l'època no li presten atenció, i no es té constància que arribés a publicar l'enciclopèdia. Si ho hagués fet, el seu nom podria haver aparegut en la llista que va teixir amb històries d'insignies dones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada