VISITA EMILIANO VALDEOLIVAS, organitzada pel departament de llengua i literatura castellana.

   El passat 24 de gener ens va visitar Emiliano Valdeolivas, una activitat organitzada pel departament de llengua i literatura castellana, i des de llavors estava pendent un comentari en aquest blog. Ens heu fet arribar que us va agradar i us va sorprendre molt la seva manera d'interpretar les obres. Sens dubte un punt de vista diferent! A continuació podeu llegir el comentari que fan de la visita tant el departament de llengua castellana com alguns companys vostres, així com alguna de les fotos que es van realitzar durant aquesta visita tan especial.

      "El rapsoda Emiliano Valdeolivas presentó en nuestro Instituto una selección de poemas musicados.  Se realizaron dos actuaciones en las que participaron activamente los alumnos, ya que, con anterioridad y en sus respectivas clases de Lengua castellana y literatura, habían trabajado estos poemas.

   Tuvimos la oportunidad de escuchar, siguiendo una línea diacrónica,  algunos de los textos más relevantes de nuestra literatura, tanto culta como popular.

   Esperamos repetir esta experiencia, pues la consideramos sumamente enriquecedora,  por cuanto no sólo permite el acercamiento a obras importantes, sino que nos ayuda a conocer la música, los acentos, los diferentes estilos poéticos a lo largo del tiempo.

   Las sesiones fueron el día 24 de enero de 13 a 14 horas y de 16,30 a 17,30 horas.

La primera sesión iba dirigida a los alumnos de 1ºA y 1º B de Bachillerato y los grupos de ESO,  4ºC y 4ºD.  A la segunda  sesión asistieron los alumnos de 3ºA, 3ºB, 3ºC, 3ºD, 4ºA y 4ºB de ESO. 

   La participación tuvo su momento álgido en el momento de la interpretación de estos conocidísimos poemas, en que todos acompañamos al intérprete con palmas y en el estribillo e, incluso, en el Romance de El Prisionero, con cánticos durante todo el poema.

- Al salir de la cárcel    de Fray Luis de León (Renacimiento).

- Soneto a una nariz   de Francisco de Quevedo (El Barroco).

- Olas gigantes  de Gustavo Adolfo Bécquer (Pre-Romanticismo). 

- El Prisionero. (Romance tradicional).

   Ni que decir tiene que los aplausos, vivas y bravos se repitieron después de cada interpretación y que el entusiasmo fue “in crescendo”, a lo largo de toda la actuación. Queremos agradecer al cantautor el entusiasmo y  la maestría con que nos obsequió, así como reconocer la belleza y la fuerza de su voz. Nos conquistó a todos ya desde los primeros compases. Gracias, maestro, y esperamos volver a contar con su presencia antes pronto que tarde.

   (No creáis que nos olvidamos de vosotros, alumnos de primer ciclo de ESO, ya que también contáis con la oportunidad de disfrutar de la literatura en directo,  en la representación dramática de la famosa obra, “Don Juan Tenorio”, con toda la riqueza de tramoya y atrezzo a que nos tiene acostumbrada la compañía de teatro, El Repartidor)."

Ángeles Pons

COMENTARI ALUMNES:

Aida Gómez: " em va semblar una forma molt interessant i a la vegada molt divertida d'estudiar poesia".

Núria Simó: "em va agradar molt la seva actuació perquè sabia combinar els temes clàssics amb un to bromista"

Berta Saeta:" a mi em va semblar una manera d'estudiar poesia que no es feia llarga ni pesada, va estar molt bé! Una de les més divertides va ser la baralla entre Góngora i Quevedo".

Laia Carmona: "penso que és una forma divertida i original d'aprendre poesia i enriquir-nos. Va cantar algunes poesies que ja coneixia i m'agraden molt"

Soumia el Harchaoui: "va ser molt bonic. Em va impressionar molt la veu. Era molt greu. Una persona molt extrovertida"

Jazel Ouled: "els poemes estan molt ben musicalitzats.Va fer una bona selecció, i els acords sonaven molt medievals."

Esta noche dime que me quieres!

Sí, ja estic aquí! Ja tenim a la nostra bibliotk el nou llibre de Federico Moccia: Esta noche dime que me quieres.  Veniu a buscar-lo!!!

"Cada vez que conoces a alguien tu vida cambia y, tanto si te gusta como si  no, nosotros nos hemos encontrado, yo he entrado en tu vida y tú en la mía"

Un poema de Pablo Neruda

Aprofito aquest dia per mostrar-vos un poema del gran poeta xilè Pablo Neruda. És cert que és un poema que parla d'un amor que s'ha acabat i avui no és el dia més apropiat, però recordeu que al Book crossing trobareu molts més poemes d'amor. En aquest cas es tracta del poema número 20 de la seva obra: Veinte poemas de amor y una canción desesperada. Espero que us agradi!

Poema 20

PUEDO escribir los versos más tristes esta noche. 
Escribir, por ejemplo: " La noche está estrellada, 
y tiritan, azules, los astros, a lo lejos". 
El viento de la noche gira en el cielo y canta. 
Puedo escribir los versos más tristes esta noche. 
Yo la quise, y a veces ella también me quiso. 
En las noches como ésta la tuve entre mis brazos. 
La besé tantas veces bajo el cielo infinito. 
Ella me quiso, a veces yo también la quería. 
Cómo no haber amado sus grandes ojos fijos. 
Puedo escribir los versos más tristes esta noche. 
Pensar que no la tengo. Sentir que la he perdido. 
Oír la noche inmensa, más inmensa sin ella. 
Y el verso cae al alma como pasto el rocío. 
Qué importa que mi amor no pudiera guardarla. 
La noche está estrellada y ella no está conmigo. 
Eso es todo. A lo lejos alguien canta. A lo lejos. 
Mi alma no se contenta con haberla perdido. 
Como para acercarla mi mirada la busca. 
Mi corazón la busca, y ella no está conmigo. 
La misma noche que hace blanquear los mismos árboles. 
Nosotros, los de entonces, ya no somos los mismos. 
Ya no la quiero, es cierto, pero cuánto la quise. 
Mi voz buscaba el viento para tocar su oído. 
De otro. Será de otro. Como antes de mis besos. 
Su voz, su cuerpo claro. Sus ojos infinitos. 
Ya no la quiero, es cierto, pero tal vez la quiero. 
Es tan corto el amor, y es tan largo el olvido. 
Porque en noches como ésta la tuve entre mis brazos, 
mi alma no se contenta con haberla perdido. 
Aunque éste sea el último dolor que ella me causa, 
y éstos sean los últimos versos que yo le escribo. 

I demà... Dia dels enamorats. Parlem de poesia?

Estem o no enamorats...demà dia dels enamorats aprofitem per gaudir de la poesia. Us deixo dos poemes però demà en penjarem alguns més. Aprofiteu també per passar pel Book crossing on podreu trobar aquests poemes i també d'altres. Esperem que la poesia us serveixi d'inspiració!!!

Definición de amor

Es hielo abrasador, es fuego helado,
es herida, que duele y no se siente,
es un soñado bien, un mal presente,
es un breve descanso muy cansado.

Es un descuido, que nos da cuidado,
un cobarde, con nombre de valiente,
un andar solitario entre la gente,
un amar solamente ser amado.

Es una libertad encarcelada,
que dura hasta el postrero paroxismo,
enfermedad que crece si es curada.

Éste es el niño Amor, éste es tu abismo:
mirad cuál amistad tendrá con nada,
el que en todo es contrario de sí mismo.

Francisco de Quevedo

I el seu esguard damunt el meu esguard
sóc presoner
que la vull presonera:
aquest matí que una flor m'ha posat
li deia així
      baix baixet
                a l'orella:
sota els teus ulls, és un bes el que em plau.

Salvat-Papasseit

Avui sí! Aniversari Charles Dickens!

Avui, 7 de febrer, ja podem celebrar el 200 aniversari del naixement de Charles Dickens! Us deixo el doodle que google ha creat per celebrar aquest dia!

Demà celebra l'aniversari de Charles Dickens a la biblioteca!

Demà, 7 de febrer de 2012 es commemora el 200 aniversari del naixement de Charles Dickens. Dickens és un dels escriptors britànics més coneguts.
Durant la seva carrera Dickens va escriure moltes novel·les que van ser molt populars i van desplegar la seva rica imaginació i la seva genial ironia. Ara és tractat com un dels novel·listes més grans de l'era victoriana i les seves obres són documents importants per conèixer la vida d'aquella època. Algunes de les seves obres més conegudes són Oliver Twist, Història de dues ciutats, David Copperfield, Una cançó de Nadal o Grans Esperances.
Si demà veniu a TREBALLAR a la biblioteca tindreu un caramel per celebrar aquest aniversari!!!

Us deixo una frase molt coneguda del seu llibre Història de dues ciutats: It was the best of times, it was the worst of times.

Treballar en una biblioteca!

Dues alumnes fent formació pràctica a la biblioteca Mestra Maria Antonia!!

Mitjançant convenis de col·laboració amb les empreses, dues alumnes de l’Institut Ramon de la Torre estan fent formació pràctica en centres de treball a la biblioteca de Torredembarra .

La Lola Jiménez, alumna de cicle formatiu de grau mitjà de Gestió administrativa, per tal de completar els seus estudis professionals i poder obtenir la titulació, fa les pràctiques del mòdul d’FCT (formació en centres de treball), i la Marta Correcher, alumna de Batxillerat fa la matèria d’Estada a l’Empresa.

La responsable de la Biblioteca, l’Ana Merino, ens explica aquesta experiència en un programa de ràdio en el qual hi van estar convidades a participar les dues alumnes, juntament amb la Coro luengo, Coordinadora d’FP del centre. Us en posem la falca per tal que la pugueu escoltar.

Animeu-vos realitzar durant els vostres estudis aquesta experiència de fer estades a l’empresa i conèixer el món laboral, i al mateix temps gaudir i aprendre el que les biblioteques poden oferir en aprenentatges, habilitats i vivències!!

FABIÁN ESTAPÉ. El joc de viure

El professor Fabià Estapé ha mort aquest dimecres a Lleó als 88 anys d'un atac de cor. Va ser rector a la Universitat de Barcelona i professor de Política Econòmica a la mateixa institució.
Fabià Estapé va ser un economista tot terreny. D'aquí, per exemple, que s'atrevís amb la política. A principis dels 70, va col·laborar amb el règim franquista, i va dissenyar el segon i tercer pla de desenvolupament. Mort Franco, Estapé es va declarar obertament d'esquerres. Va militar a Comissions Obreres, al PSUC, i va exercir també una enorme influència sobre les elits del socialisme català.
Estapé i la universitat van ser un binomi inseparable. Va ser rector de la Universitat de Barcelona en dues ocasions. La seva ingent activitat divulgadora va transcendir la universitat. Estapé va començar a escriure a "La Vanguardia" l'any 55 i va arribar a publicar més de 1500 articles. També va ser autor de diversos llibres, com el que la nostra companya i professora, Coro Luengo, ens ha cedit temporalment per tal que coneguem la seva obra:  
El joc de viure. Records d'un economista.

En aquest llibre fresc i desimbolt, escrit des de l'experència i amb un sentit de l'humor inigualable, el doctor Estapé comparteix amb els lectors els ensenyaments personals i professionals que li han reportat els seus anys de vida, com també els seus desitjos i auguris per al futur més immediat.